...cada vegada s'emocionava més, i suava i suava, però ell no tenia pressa. Seguia parlant pels descosits, fins que una bona dona li va preguntar: ....
- Gràcies senyora, és molt amable. Tinc experiència en fer classes a adults. El que em molesta és aquesta calor excessiva i l'aire condicionat que no funciona. La senyora molt amablement li va dir:
- De veritat? Doncs em faria un gran favor si pogués venir el seu home, ja no puc aguantar més amb aquesta calor. Si sóc sincer, no sóc gens manetes per aquestes coses...
A l'home li va sorprendre l'amabilitat de la senyora, normalment la gent sempre demanava alguna cosa a canvi, així que li va preguntar a la senyora quant li hauria de pagar al seu home per aquest favor.
- Miri, no es preocupi per això, la veritat es que aquí tots tenim calor, i si d’aquesta manera aconseguim estar millor segur que també aprendrem més. - El noi, molta agraït, li va donar les gràcies de mil maneres i va continuar fent la classe. A ell li encanta fer classes amb persones adultes ja que aquestes són molt agraïdes i sempre tenen ganes d’aprendre, sobretot, tot allò relacionat amb la informàtica. Creu que fan tot un esforç per conèixer coses noves i està tot orgullós de poder ser un guia en els seus aprenentatges.
Però, de cop i volta, quan ja estava apunt d’acabar li va canviar d’expressió de la cara.
- No res, estic una mica cansat simplement i marejat. Aquesta calor no deixa concentrar-se a ningú. I com era un home molt afectuós i cordial amb els avis i per agrair el favor de la dona, va pensar en acabar la classe una mica més aviat i portar-los a tots a fer un……..
El professor va portar-los a tots a fer un beure al bar de la cantonada. Semblava que tothom s'ho estava passant d'allò més bé, rient, compartint experiències... Però de cop i volta, es va sentir un soroll estrident, llavors el professor va agafar un...
...telèfon mòbil que portava a la butxaca del pantaló i va demanar silenci a la gent. Tothom va quedar-se parat, la cara del professor era "un poema". Només se li escoltava dir: - Sí, sí,...,és veritat,...,clar que sí, no es preocupi,...
va agafar el telèfon ràpidament pensant que havia passat alguna cosa greu però simplement es van caure els plats de la taula del costat, desprès d’aquest ensurt el mestre va dir...
- uff.. que tard que és!! Jo haig de marxar a l'aula a preparar uns materials per demà, ens veiem demà! Mentrestant un alumne i es va aixecar de la cadira i...
va seguir al mestre. Va veure que enlloc de dirigir-se cap a l’aula com havia dit, va passar de llarg i va tombar a la dreta per aquell carreró tant estret per on gairebé no passava ningú. Aleshores el so del telèfon mòbil va trencar el silenci d’aquell carreró. El mestre ràpidament el va treure de la seva butxaca i va respondre dient: -...
M'ho estàs posant molt difícil, germà, m'agrada molt la teva vida, això de fer de mestre, realment és molt agraït, és com m'ho havies explicat, però necessito que tornis, el senyor Recasens vindrà a arreglar l'aire condicionat i segur que em reconeixerà si em veu, així que explicam com ho arreglaràs per estar aquí a l'hora
- Ja ho tinc, li diré a la veïna si li fa res venir un moment a casa. Li explicaré que està a punt d'arribar un conegut nostre i com que no tenim res per sopar haig d'anar ara a comprar qualsevol cosa abans de que les botigues tanquin. Li comentaré que només fa falta que estigui uns minuts a casa per si el senyor Recasens arriba algú li obri la porta. Què et sembla? Així jo marxo i no torno, i tu, tot i que arribis tard, el podràs atendre, ja que la veïna li farà companyia.
- Vols dir? I si la veïna està ocupada? Ja sé que sempre és molt amable amb nosaltres, però si realment no ens pot fer el favor què?
Doncs potser haurem de començar a pensar en dir la veritat. A mi ja m'agrada aquesta teva vida però també necessito el meu espai i la meva rutina. Com ho veus? Creus que estàs preparat per tornar...?
Per tornar a la meva altre vida, a ser una persona coneguda... Jo en aquest poble estic molt agust, i puc ser el de sempre, sense que ningu amb recunegui o agafi el mobil en cap moment per penjar qualsevol fotografia a internet
Ja ho tinc, diré que estàs malalt! Trucaré al senyor Ricasens i li explicaré que sóc el teu cosí, que he vingut a passar uns dies a casa teva, i t'he trobat al llit. Així tindrem més temps!
- No ho puc dir això. No ho veus el senyor Recasens sentirà llàstima per mi i et proposarà de fer-me una visita un dia d'aquests... i ja saps que de moment no puc tornar... així que fes-t'ho com vulguis , però res d'excuses de mal pagador, gràcies per tot el que estas fent per mí però ara t'he de deixar.
...cada vegada s'emocionava més, i suava i suava, però ell no tenia pressa. Seguia parlant pels descosits, fins que una bona dona li va preguntar: ....
ResponElimina- Disculpi, professor, el noto nerviós. Pot ser és la primera vegada que ensenya a adults? Vol que en parlem?
ResponEliminaI el noi, una mica confós va contestar....
- Gràcies senyora, és molt amable. Tinc experiència en fer classes a adults. El que em molesta és aquesta calor excessiva i l'aire condicionat que no funciona.
ResponEliminaLa senyora molt amablement li va dir:
- El meu home està jubilat, però és un molt bon electricista, si vols després el puc fer venir a mirar-s'ho...
ResponElimina- De veritat? Doncs em faria un gran favor si pogués venir el seu home, ja no puc aguantar més amb aquesta calor. Si sóc sincer, no sóc gens manetes per aquestes coses...
ResponEliminaA l'home li va sorprendre l'amabilitat de la senyora, normalment la gent sempre demanava alguna cosa a canvi, així que li va preguntar a la senyora quant li hauria de pagar al seu home per aquest favor.
ResponElimina- Miri, no es preocupi per això, la veritat es que aquí tots tenim calor, i si d’aquesta manera aconseguim estar millor segur que també aprendrem més.
ResponElimina- El noi, molta agraït, li va donar les gràcies de mil maneres i va continuar fent la classe. A ell li encanta fer classes amb persones adultes ja que aquestes són molt agraïdes i sempre tenen ganes d’aprendre, sobretot, tot allò relacionat amb la informàtica. Creu que fan tot un esforç per conèixer coses noves i està tot orgullós de poder ser un guia en els seus aprenentatges.
Però, de cop i volta, quan ja estava apunt d’acabar li va canviar d’expressió de la cara.
-Què li passa? Li van preguntar...
- No res, estic una mica cansat simplement i marejat. Aquesta calor no deixa concentrar-se a ningú.
ResponEliminaI com era un home molt afectuós i cordial amb els avis i per agrair el favor de la dona, va pensar en acabar la classe una mica més aviat i portar-los a tots a fer un……..
El professor va portar-los a tots a fer un beure al bar de la cantonada. Semblava que tothom s'ho estava passant d'allò més bé, rient, compartint experiències... Però de cop i volta, es va sentir un soroll estrident, llavors el professor va agafar un...
ResponElimina...telèfon mòbil que portava a la butxaca del pantaló i va demanar silenci a la gent. Tothom va quedar-se parat, la cara del professor era "un poema".
ResponEliminaNomés se li escoltava dir:
- Sí, sí,...,és veritat,...,clar que sí, no es preocupi,...
va agafar el telèfon ràpidament pensant que havia passat alguna cosa greu però simplement es van caure els plats de la taula del costat, desprès d’aquest ensurt el mestre va dir...
ResponElimina- uff.. que tard que és!! Jo haig de marxar a l'aula a preparar uns materials per demà, ens veiem demà!
ResponEliminaMentrestant un alumne i es va aixecar de la cadira i...
va seguir al mestre. Va veure que enlloc de dirigir-se cap a l’aula com havia dit, va passar de llarg i va tombar a la dreta per aquell carreró tant estret per on gairebé no passava ningú.
ResponEliminaAleshores el so del telèfon mòbil va trencar el silenci d’aquell carreró. El mestre ràpidament el va treure de la seva butxaca i va respondre dient: -...
Ostres! ha anat d'un pèl, fins quan haurà de durar això? Jo ja no puc més. Com ho tens?
ResponEliminaM'ho estàs posant molt difícil, germà, m'agrada molt la teva vida, això de fer de mestre, realment és molt agraït, és com m'ho havies explicat, però necessito que tornis, el senyor Recasens vindrà a arreglar l'aire condicionat i segur que em reconeixerà si em veu, així que explicam com ho arreglaràs per estar aquí a l'hora
ResponEliminaPerò el germà estava massa lluny per tornar a l'hora, així que haurien de pensar un pla per portar a terme perquè el senyor Recasens no el reconegués.
ResponEliminaVan estar pensant una bona estona, debatent idees, opinions,... fins que el noi que que es feia passar per mestre, va dir:
- Ja ho tinc...
- Ja ho tinc, li diré a la veïna si li fa res venir un moment a casa. Li explicaré que està a punt d'arribar un conegut nostre i com que no tenim res per sopar haig d'anar ara a comprar qualsevol cosa abans de que les botigues tanquin. Li comentaré que només fa falta que estigui uns minuts a casa per si el senyor Recasens arriba algú li obri la porta. Què et sembla? Així jo marxo i no torno, i tu, tot i que arribis tard, el podràs atendre, ja que la veïna li farà companyia.
ResponElimina- Vols dir? I si la veïna està ocupada? Ja sé que sempre és molt amable amb nosaltres, però si realment no ens pot fer el favor què?
- Doncs...
Doncs potser haurem de començar a pensar en dir la veritat.
ResponEliminaA mi ja m'agrada aquesta teva vida però també necessito el meu espai i la meva rutina.
Com ho veus? Creus que estàs preparat per tornar...?
Per tornar a la meva altre vida, a ser una persona coneguda... Jo en aquest poble estic molt agust, i puc ser el de sempre, sense que ningu amb recunegui o agafi el mobil en cap moment per penjar qualsevol fotografia a internet
ResponEliminaJa ho tinc, diré que estàs malalt! Trucaré al senyor Ricasens i li explicaré que sóc el teu cosí, que he vingut a passar uns dies a casa teva, i t'he trobat al llit. Així tindrem més temps!
ResponElimina- No ho puc dir això. No ho veus el senyor Recasens sentirà llàstima per mi i et proposarà de fer-me una visita un dia d'aquests... i ja saps que de moment no puc tornar... així que fes-t'ho com vulguis , però res d'excuses de mal pagador, gràcies per tot el que estas fent per mí però ara t'he de deixar.
ResponElimina"pipipipipi"
Núria Ruiz Vilella