Ja ho tinc, diré que estàs malalt! Trucaré al senyor Ricasens i li explicaré que sóc el teu cosí, que he vingut a passar uns dies a casa teva, i t'he trobat al llit. Així tindrem més temps!
que mostraven interès per aprendre. El primer dia de classe estaven una mica perduts; preguntaven moltes coses i entre ells també, jo els animava molt fins que a la setmana...va ser increïble! Tots dominaven el tema. Entendre les noves tecnologies no és difícil però es necessita temps i paciència.
Navegar per internet, penjar una foto, enviar un mail... tot aquell llenguatge que fins fa poc sonava a xino ara el coneixien i començaven a utilitzar-lo. Molts d'ells em comentaven la capacitat que tenien els seus nets per utilitzar l'ordinador i navegar per la xarxa. Alguns recordaven com els seus nets els havien ensenyat a fer anar l'ordinador i com n'estaven de contents ara que l'avi ja començava a dominar el tema. Magda Torrents i Garriga
...el miraven fíxament plens de gratitud. Per primera vegada es sentia poderós, més útil que mai, aportant el seu coneixement als altres. Aquella gent gran el tractava amb molt de respecte i fins i tot es sentia admirat, per dintre, la vergonya i les pesigolles de l'estómac que notava al començar la classe havien desaparegut, tansformant-se en orgull i satisfacció. Enric Catalán Arjona
estàven entusiasmats amb la nova feina que els hi havia demanat. Quina satisfacció! En aquell moment vaig pensar si jo a la seva edat tindria ganes de continuar aprenent. Tots ells/es en tenien de ganes, potser perqué de joves no havien tingut la oportunitat d'aprendre tot el que haguessin volgut. Al mateix temps, pensava que era molt bonic que els seus fills i nets els hi fessin un cop de mà a casa, en gran part ara els hi tornaven tot el que havien fet per ells quan eren petits. Els meus alumnes son un model a seguir! I amb pensaments com aquests acabava la meva classe tots els dies.
...entenien de bona manera allò que amb molta cura els hi explicava. És clar que no era fàcil, la gent gran, diuen, no està feta pel món dels ordinadors i internet, sempre diuen que són coses per a joves. Per primera vegada, aquella gent experimentava amb ordinadors, i mica en mica s'hi anaven familiaritzant a moltes de les possibilitats que internet i aquell professor els proposava. Benvinguts tots, a l'era de la informació i la comunicació.
Ja ho tinc, diré que estàs malalt! Trucaré al senyor Ricasens i li explicaré que sóc el teu cosí, que he vingut a passar uns dies a casa teva, i t'he trobat al llit. Així tindrem més temps!
ResponEliminaque mostraven interès per aprendre. El primer dia de classe estaven una mica perduts; preguntaven moltes coses i entre ells també, jo els animava molt fins que a la setmana...va ser increïble! Tots dominaven el tema. Entendre les noves tecnologies no és difícil però es necessita temps i paciència.
ResponEliminaNavegar per internet, penjar una foto, enviar un mail... tot aquell llenguatge que fins fa poc sonava a xino ara el coneixien i començaven a utilitzar-lo. Molts d'ells em comentaven la capacitat que tenien els seus nets per utilitzar l'ordinador i navegar per la xarxa. Alguns recordaven com els seus nets els havien ensenyat a fer anar l'ordinador i com n'estaven de contents ara que l'avi ja començava a dominar el tema.
ResponEliminaMagda Torrents i Garriga
...el miraven fíxament plens de gratitud. Per primera vegada es sentia poderós, més útil que mai, aportant el seu coneixement als altres. Aquella gent gran el tractava amb molt de respecte i fins i tot es sentia admirat, per dintre, la vergonya i les pesigolles de l'estómac que notava al començar la classe havien desaparegut, tansformant-se en orgull i satisfacció.
ResponEliminaEnric Catalán Arjona
estàven entusiasmats amb la nova feina que els hi havia demanat. Quina satisfacció! En aquell moment vaig pensar si jo a la seva edat tindria ganes de continuar aprenent. Tots ells/es en tenien de ganes, potser perqué de joves no havien tingut la oportunitat d'aprendre tot el que haguessin volgut. Al mateix temps, pensava que era molt bonic que els seus fills i nets els hi fessin un cop de mà a casa, en gran part ara els hi tornaven tot el que havien fet per ells quan eren petits. Els meus alumnes son un model a seguir! I amb pensaments com aquests acabava la meva classe tots els dies.
ResponElimina...entenien de bona manera allò que amb molta cura els hi explicava.
ResponEliminaÉs clar que no era fàcil, la gent gran, diuen, no està feta pel món dels ordinadors i internet, sempre diuen que són coses per a joves.
Per primera vegada, aquella gent experimentava amb ordinadors, i mica en mica s'hi anaven familiaritzant a moltes de les possibilitats que internet i aquell professor els proposava.
Benvinguts tots, a l'era de la informació i la comunicació.